Moltes paraules extranyes envolten el mon dels otakus o aficionats al manga.
Avui parlaré d’aquestes tres paraules, del seu significat i d’alguna cosa més referent a elles.
FANSUB:
Una de les més conegudes actualment per tot Otaku que sigui actiu a internet. Fansub està format per les paraules angleses «FAN» (Aficionat) i «Subtitle»(subtitol) per tant es tracta de subtitols fets per aficionats.
Per a què serveixen aquests subtitols? Normalment són els que es fan servir incrustats en series d’anime que trobem per a descarregar i estan doblades a l’idioma orginal. En aquest cas parlarem de les series japoneses així que aquestes series venen en japonés.
Aquest subtituladors no son profesionals, fan servir programes d’ordinador, molts d’ells gratuïts, i es pasen hores traduïnt algun altre subtitol fet per un primer que ha transcrit el text orginal.
Bé per què ho fan?doncs per a que es puguin disfrutar les series d’anime per tot el mon just al dia següent de la seva emisó.
I es que aquí tenim un fenomen important gairebé a nivell mundial. Cada cop els aficionats a les series o al manga no podem esperar molt de temps a veure una serie sabent que a un altre lloc del món ja s’ha emés. Estem en un moment on la informació circula per tot el món a gran velocitat, axí doncs la única manera de poder disfrutar d’aquesta afició passa per aquest tramit que el trobem «fora de la llei». I es que descarregar-se una emisió fora del pais d’origen està en un punt d’ilegal i «alegal».
Tot i així no em de tenir por d’això, ja que si no en fem cap us comercial i és per a disfrutar-ho personalment a casa nostra ho podrem fer.
I el tema de subtitular es ilegal? doncs no té per què ser ilegal. Ja que un mateix pot agafar i crear els subtitols d’una pel·licula propia per tant no trobem res d’extrany descarregar els subtitols d’algú altre per a disfrutar-ho igual.
I a més, a tots els otakus, ens agrada disfrutar del doblatge original japonés, aprens idiomes.
A part de les series d’anime també trobem que es tradueixen manga que corren per tot el món, escanejant l’original i posant damunt el text corresponent.
Pot semblar molt bónic, i a més és interesant, fins i tot fer-ne un personalment enriqueix bastant, aprens idiomes, i al final sents que has fet alguna cosa que altres podran disfrutar si volen.
El petit problema comença quan trobes que alguns dels subtitols no valen per res, faltes ortogràfiques traduccions que no concorden amb el que diuen, «falsefriends» de l’anglés, fonts de text amb una qualitat pèsima, i així fins a l’infinit.
I es que si estem a l’era de la informació també estem a l’era de les faltes ortogràfiques que ens invaeixen. Jo personalment potser no soc una persona que escrigui perfectament, però amb aquestes coses et trobes babaritats.
Però en fi, a part d’aquesta cosa també n’hi ha que ho fan amb una perfecció asombrosa. Poden crear uns subtitols animats per a poder seguir un Karaoke canviant el color de les lletres o un punt saltant damunt de les sil·labes, colors diferents per a cada personatge parlant, sincronitzacó perfecta amb la veu, i també un llarg etc.
Així doncs podem dir que com a tot arreu, n’hi ha que ho fan per amor a l’art i d’altres que simplement volen ser «els primers», les coses fetes amb pressa mai surten bé, i aquí tenim un bon exemple.
FANDUB:
Aquesta paraula s’assembla molt a l’anterior però la diferencia és que aquí parlem del «dubbing» (doblatge), i si es tracta d’un doblatge fet per aficionats, normalment a casa seva o amb un petit estudi creat sense diners.
Aquesta pràctica no està molt estessa però podem trobar que alguns doblen cançons i d’altres capitols d’anime. Aquí trobem que el problema es que no es tant profesional i costa molt trobar gent que sàpiga doblar bé com per a semblar mig profesional.
No en conec gaires de Fandub i n’he trobat pocs que ho facin molt bé, però si s’exten més segur que trobem grans dobladors.
FANZINE:
Aquest és un dels més extessos també amb els otakus,i es que es tracta d’una revista feta per fans (Magazine). Normalment conté diferents historietes manga, alguns articles, etc etc.
Aquesta potser és una de les pràctiques que necesita un desembolsament de diners més important, ja que es tracta d’una revista de paper.
Normalment els «editors» d’aquesta revista la venen a un preu raonable 1 2 3 euros depenent del que hagi costat fer la revista, i es venen als diferents esdeveniments com els salons del manga, del comic o allí on es pugui trobar compradors potencals coms els otaku.
Aquí sobretot trobem els artistes del dibuix que volen expresar les seves ansies d’art.
Per tant podem dir que amb aquestes 3 coses trobem que la gent té ganes d’expressar les seves ganes d’ensenyar al mon les seves habilitats i normalment artístiques. Per a poder posar subtitols amb art, ganes i més s’han de tenir inquietuts per a que la gent trobi que el seu treball és atractiu. Si parlem de dobladors també es travta de tenir certes dots artístiques o de teatre. I si parlem de dibuix queda clar que has de ser una persona que s’apiga dibuixar sense problemes. I es que dns delsOtakus està tot ple de molta gent amb ganes de crear coses.
